Expulsen una ripolletenca de la catedral de Santiago per donar el pit al seu fill
Els fets van passar al setembre de l’any passat, mentre la ripolletenca Andrea L. estava fent una visita turística a la catedral de Santiago de Compostela juntament amb la seva mare i el seu fill de gairebé dos anys. En un moment de la visita, el seu fill li va dir que tenia gana, per la qual cosa l’Andrea va seure a un dels bancs i li va començar a donar pit. Va ser aleshores quan una guarda de seguretat li va demanar que es tapés perquè no estava permès “donar pit a l’església”, ens comenta l’Andrea, pel que ella va demanar que li ensenyessin la normativa escrita on ho posava. “No me la va ensenyar i va amenaçar amb trucar a la policia si no em tapava”, explica. Davant la negativa, va venir un altre guarda de seguretat i finalment la van acompanyar fins a la porta de la catedral. “Em vaig sentir humiliada, impotent, com si estigués fent alguna cosa dolenta, va ser un tracte denigrant”, explica l’Andrea, que poc després va posar una queixa a l’empresa de vigilància juntament amb un article on s’explicava que el Papa Francesc animava a les mares a donar pit als seus fills fins i tot dins dels temples. “Donar pit és una cosa molt natural, per què m’havia de sentir com si fes alguna cosa dolenta?”, denuncia l’Andrea.
Des de Mamicria s’ha fet conèixer aquest cas a l’associació “Lactancia en libertad”, que està treballant en un escrit per enviar a la Diòcesi de Santiago. “S’han de denunciar aquestes injustícies”, comenta l’Andrea, que afegeix que no ha rebut resposta a la queixa que va posar al setembre.
Uns fets molt lamentables, amb una societat on encara hi ha un col•lectiu que no s’entera que el amor és el vincle més apreciat entre essers humans. El amor no és ven ni és propaganda dogmàtica, el amor és dóna i se sent.
El meu cas fa 12 anys, vaig haver de parar amb el cotxe que conduïa, el nen plorava, perquè tenia molta gana. El vaig estacionar en la parada d’autobús de “La Llagosta” (BCN), vaig agafar el nen i li vaig començar a donar el pit. De cop i volta, vaig sentir uns ‘bocinaços’, vaig veure un autobús a darrera meu i com un municipal s’apropava al meu vehicle. Al veure els fets, em vaig justificar intentant explicar-li la situació, però no en va deixar acabar i em va dir molt amablement que continués l’estona que necessités i que no me’n preocupés de res. A continuació va informar al conductor de l’autobús i tot va continuar tan normal. Vull agrair al policia municipal que em deixés fer aquet acte d’amor vers el meu fill i felicitar-lo per ser un Ser Humà com cal. No oblidaré mai el ulls d’amor d’aquest policia municipal. Gràcies.