Veus: “Veus del Vallès” i “l’Excel·lència”
Volia parlar-vos en aquesta edició de l’anècdota-catàstrofe que va tenir lloc la nit de la cerimònia dels Oscars 2017. Però després de llegir la notícia que encapçalava la Revista de Ripollet del 24 de març, no he pogut estar-me d’escriure al voltant d’allò que m’ha semblat molt destacable. Deixeu que faci un copy-paste i descobrireu el perquè de tot plegat. La notícia a la Revista deia: “El cor “Veus del Vallès” de la Societat Coral ‘El Vallès’ va amenitzar l’acte d’obertura del 40è aniversari del retorn del president Tarradellas el passat dilluns al Palau de la Generalitat. La coral va interpretar ‘Muntanyes del Canigó’ a l’inici de l’acte i el ‘Cant dels Segadors’ després de les intervencions del president Carles Puigdemont; la presentació dels actes de l’homenatge, i Josep Tarradellas, fill del president, qui va fer una glossa personal del seu pare. La Coral va estar acompanyada a l’acte per l’alcalde, JM Osuna, i el regidor de Cultura, Oriol Mor.”.
.
Aquesta notícia, des d’un punt de vista estrictament cultural i artístic, fa sentir-me orgullós de trobar entitats de la Vila en actes d’aquesta alçada i honorabilitat i demostra que, ara mateix, “Veus del Vallès” està en un punt d’excel·lència musical que fa que el seu treball sigui apreciat i aplaudit allà on es presenta. Des d’aquí la meva felicitació més sincera. I no sóc de raspallar a ningú i menys en qüestions artístiques.
.
És prou important trobar un camí cap a un objectiu, tot utilitzant l’esforç, el treball i la dedicació. Des de l’amateurisme, aquells i aquelles que ens dediquem a les activitats artístiques com la música, la dansa, el teatre, la fotografia, la pintura, l’escultura, el vídeo, les noves tendències, ens cal trobar-nos amb l’excel·lència -que es defineix com allò que és eminent en bones qualitats o molt bo en el seu gènere- per a oferir un bon producte cultural al nostre públic i conseqüentment, al nostre poble. L’excel·lència ha d’esperonar-nos a aconseguir el màxim de nosaltres mateixos tant als escenaris, com en els estudis d’assaig, als auditoris, als obradors artístics, a les pantalles o als carrers. Aquesta excel·lència hauríem de fer-nos-la nostra com a motor per a seguir treballant en allò que ens agrada.
.
Aquest és el cas de “Veus del Vallès” que seguint un bon criteri -estic convençut- ha treballat i treballa per a la millora continua de la seva gent i de la qualitat de la seva oferta musical. Si aquesta és la seva màxima, segur que seguiran fent concerts per a recordar.
.
Així doncs, tots aquells i aquelles que seguim treballant en això de la cultura i l’art, ja podem prendre nota i demanar-los la “fórmula” de la seva excel·lència. Segur que si els ho preguntem, respondran amablement. Però, si no vaig massa errat, crec que la manera de trobar aquesta excel·lència està en la perseverança. I en l’àmbit de les arts escèniques i la música no és altra cosa que assajar, assajar, assajar, assajar, assajar, assajar i assajar. I un cop ens cansem de tants assajos i assajos, podem seguir amb més assajar, assajar, assajar i assajar. Tot i que entremig, també va força bé l’estudi d’aquelles matèries que tenen relació amb la nostra activitat. I no és una bestiesa.
.
Hi ha dos problemes destacats que ens impediran arribar a una fita destacada artísticament parlant. El primer és la falta de compromís real amb els companys i amb l’entitat. I el segon és fer passar per sobre de l’interès col·lectiu, l’interès individual. Això fa que cada cop hi hagi menys respecte pel treball dels altres i conseqüentment menys respecte pel treball del grup. D’aquesta manera el resultant, és de baixa qualitat artística i poc atractiu pels espectadors. És més, a tot plegat hi afegim immediatesa per a aconseguir bons resultats. Immediatesa pel d’amunt de la qualitat? Meeeg! Erroooor! No cal córrer. Tampoc cal adormir-se, també és cert. Cal trobar l’equilibri. Les bones receptes es cuinen a foc lent!
.
I d’altra banda, no entenc quina necessitat tenim d’estar tan ocupats, de fer moltes coses, com més activitats millor. Doncs perdonin-me, però això no ens fa més compromesos. Fer moltes coses ens fa poc efectius. Ens dispersa i ens fa més mediocres. I si centréssim el nostre esforç en allò que realment podem fer mesuradament i de manera satisfactòria, tant per la nostra experiència com per la nostra trajectòria?.
.
Convido a la gent amateur que dedica el seu temps d’oci a la música o a l’art escènic, que no deixi de procurar per aquesta excel·lència de la qual ara gaudeix “Veus del Vallès”. Trobar-la és dur, però al final és molt gratificant. Sortir de Ripollet i mostrar-se a altres públics, en altres escenaris és tota una festa que, si s’acompanya d’un treball ben fet, desemboca en moments de gran felicitat, tant per a nosaltres com pel públic que gaudeix de la nostra feina als escenaris.
.
Que ningú s’adormi. Hi ha feina.
.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
Me alegro de verte en forma. Abrazos