Lucas Cruz: ‘La clau per guanyar el Dakar és no defallir i estar sempre concentrat’
Fa 26 anys Lucas Cruz estava una tarda al taller del seu pare. Per aquell moment s’havia especialitzat en la informàtica i era un apassionat de les motos però no s’esperava que aquella tarda li arribés una oferta que li canviaria la vida. Un pilot de rallis necessitava una mà dreta per córrer al Campionat de Catalunya i Cruz es va animar. El que no s’imaginaria mai és que aquella oferta l’acabaria portant uns anys després a guanyar el seu segon Dakar com a copilot de Carlos Sainz
.
Revista de Ripollet: D’on neix la teva passió per l’automobilisme?
.
Revista de Ripollet: D’on neix la teva passió per l’automobilisme?
Lucas Cruz: Tot va començar l’any 94. Era un apassionat de les motos. El meu pare tenia un taller de reparació d’automòbils i va venir en Miquel Ángel Fernández a que li donéssim un cop de mà amb un cotxe que utilitzaria pel Campionat de Catalunya. El seu copilot li va fallar i em va demanar a mi que corregués amb ell. I així va començar la meva carrera esportiva. Poc a poc van anar venint altres disciplines i competicions fins arribar al Dakar.
.
RdR: Quin camí segueixes fins arribar al Dakar?
L.C: Vaig començar en els Campionats de Catalunya amb dos pilots diferents. L’any 98 en Carlos Sainz va organitzar una prova junior per intentar treure un pilot per al Campionat del Món de rallis. Van sortir cinc pilots i jo feia equip amb un d’ells. Després vaig estar tres anys amb Chus Carrillo que vam aconseguir tres Campionats d’Espanya. Al 2001 vaig fer el primer Dakar amb un pilot de Castelló. Vaig anar compaginant l’asfalt amb els tot terreny perquè era la única manera d’aconseguir experiència dins del món de la competició, per això hi havia anys que feia els tres campionats. A mitjans de 2006 em va sortir l’oportunitat de córrer amb en Nani Roma amb Mitsubishi. Va ser un salt qualitatiu i va ser la projecció esperada. Al 2009 s’acaba el projecte de Mitsubishi al Dakar i és quan em truca en Carlos Sainz per córrer amb Volkswagen. Al 2010 vam guanyar però al 2012 s’acaba el projecte i vaig a córrer amb Nasser Al Attiyah, el fins aquell moment rival. Al 2014 el Carlos em truca per tornar a fer equip i fins ara.
.
RdR: T’imaginaves tornar a guanyar un Dakar amb en Carlos Sainz?
L.C: La veritat és que no et pots imaginar les voltes que pot donar la vida. Mai m’hagués imaginat que Peugeot tornés al Dakar i una de les cares del projecte fos en Carlos. Vaig estar molt content quan vaig rebre la seva trucada i perquè ell lluités perquè jo estigués assegut al mateix cotxe. A més en un projecte molt ambiciós, hi havien els millors pilots de l’especialitat en el mateix equip.
.
RdR: Quines han estat les claus de l’èxit?
L.C: Sobretot la paciència. No defallir, no llençar mai la tovallola i estar sempre concentrat. Si tens un problema l’has de superar i tan bon punt es soluciona toca oblidar-lo. Continuar i al dia següent donar el millor. Al Dakar cal córrer amb paciència, en definitiva saber quan córrer i quan anar més lent.
.
RdR: En els últims tres anys vau acumular tres abandonaments. Això us treu l’espineta?
L.C: Sí. Els dos últims anys van ser els més complicats per nosaltres. Al 2016 vam tenir un problema mecànic quan érem líders de la carrera i això ens va enfonsar bastant. Al 2017 va ser també dur. Érem líders de la prova tot i que al matí havíem tingut problemes. A falta de 15 quilòmetres pel final vam tenir una errada i ens va provocar l’accident. Al final els mals sabors de boca han estat compensats aquest any.
.
RdR: És una de les proves més dures del món.
L.C: És una cursa molt atípica perquè si la compares amb 24h de Le Mans o 500 milles d’Indianapolis és molt diferent. El Dakar l’has de preparar durant tot l’any i t’ho jugues tot a una carta. Són 15 dies de competició ‘non stop’. Al final és una cursa psicològicament molt dura i també ho és físicament. Sobretot enguany. Si mirem els números, les hores de competició del primer de l’any passat van ser 26h i aquest any hem fet 49h, quasi un 80% més. Després estan els horaris: despertar-se molt d’hora pel matí, tornar al vespre i preparar la següent etapa. Tot això durant 15 dies és molt dur. Teníem una mitja de quatre hores de son. A més hi ha dies que hem estat a 4.800 metres d’alçada, això és una fatiga extra i reclama concentració.
.
RdR: Després del Dakar deies que 43 minuts d’avantatge sobre el rival són pocs, per què?
L.C: Qualsevol problema fa que els minuts passin molt ràpid i esperar a un company d’equip que et porti una peça nova es fa etern. Has de ser hàbil per reparar-ho sinó la cursa es pot complicar.
.
RdR: També parlaves que teníeu un cotxe guanyador. Com s’aconsegueix un cotxe així?
RdR: També parlaves que teníeu un cotxe guanyador. Com s’aconsegueix un cotxe així?
L.C: Sobretot fent molts quilòmetres i molta preparació. Quan vam tornar a competir junts es va crear un concepte molt diferent al que s’havia vist al món dels rallis però va ser un fracàs. El segon any vam canviar més de la meitat del cotxe i vam fer molts quilòmetres de test i de durabilitat, vam fer 12.000 quilòmetres, més de dos Dakars. Són molts però són necessaris per saber quant duren les peces, que es pot trencar… i perquè sigui competitiu l’únic secret és treball.
.
RdR: Veus possible tornar a repetir títol amb Sainz?
L.C: Estaria bé. Com aquell qui diu just acabem d’aterrar. Estem fent les promocions de la victòria per als patrocinadors. No hem tingut temps per tractar el tema. Però m’agradaria tornar amb ell i defensar el títol.
.
RdR: Quines són les qualitats d’un bon copilot?
L.C: El més bàsic és molta experiència i molta meticulositat. Has de ser molt precís amb tot el que dius. Amb les notes i la informació per fer una tria. Sobretot per poder fer una presa de decisió molt ràpida què és el que et pot fer guanyar o perdre una cursa. Al final ser molt endreçat i oblidar-se del que passa al cantó esquerra.
.
RdR: Mai has pensat canviar de seient?
L.C: La veritat és que no. Gaudeixo molt amb la meva feina i de moment em quedaré on estic.
.
.